Al Tall: Joan I Karima

mil huit-cents quaranta huit,
venut l'emir Abdelqader,
Frana domina l'Algria
per la fora de les armes.

Alger, Or i Constantina
són departaments francesos
i els pobres del Sud d'Europa
s'afanyen per ser admesos
a un pas que els ofereix
la promesa de treball
que a la seua terra els falta.

Comena la emigració
que duu a Algria una gran massa
són ????????????????????
tal com diuen els autctons.
Són set-cents mil europeus
buscant treball al Nord d'frica.
Cent trenta-mil procedents
de la terra valenciana.
Va per l'any mil nou-cents onze
i va pujant la balana.

Mil nou-cents quaranta-cinc,
els europeus s'acomoden.
Valencians i menorquins
conserven la seua parla.
Als seus barris i a la premsa,
que es divulga entre els vens.
Els algerians que els freqenten
la parlen tamb sovint.

???????????? de l'Algria
??? i reviu la revolta
contra l'opressió francesa.
Per ??? fa una maniobra
i atorga un fals Estatut
perqu els orinds participen
i no es tinguen per venuts.
El moviment llibertari
condut per ????????
es divideix en dos bndols,
els moderats i els violents,
a les qasbes i mesquites
són exclusiva algeriana
s'organitza la guerrilla
i es copa la lluita armada
contra l'invasor francs.

La Gurdia Civil patrulla
al moll del Port d'Alacant.
Un vapor brama i fumeja
convocant als emigrants.
Joan, amb setze anys,
l'equipatge i sos pares va pujant
la passarella que els porta
a l'altra banda del mar,
a l'Alger a on ja els esperen
els cosins que fa dos anys
van abandonar Callosa
per lligar algun jornal
i all, a dins la presó Model,
s'ha quedat el jaio Joan,
la presó franquista,
esta maleda guerra
la misria que ha deixat.

Ahir va ser ma mare
i avui ser mon pare
el que perdr la raó una volta ms.
A la eixida de la plaa
noms girar el cantó
quatre algerins es preparen
per copar la guarnició.
Ha caigut ferit Ahmed,
el meu amic Ahmed
i Karima el porta a casa
i ve demanant per mi.
Mare, a Callosa era del poble,
per l'Alger alger, escolta'm mare,
jo, Joan, fill de la Marina,
jo no el pense deixar morir.

1954, ?????????
i ???? al seu davant
lluita per la independncia,
es desferma el terrorisme
contra els centres oficials.
Ja ????? tots els dubtes
per part del poble algeri.
I quan de nou considera l'autodeterminació
com a solució possible,
els militars i els colons
munten la contraofensiva,
pregant pels seus interessos
i el fantasma de l'OAS
supera tots els excessos
de l'envestida algerina
intimidant el terror
i atemptant contra la vida
de tota la població.

B ho reflexa Pontecorvo
amb just apassionant
al seu film que titulava
la Batalla de l'Alger.

Mil nou-cents seixanta-u,
Frana accepta obertament
l'autodeterminació de la població algerina.
El dia dhuit de mar de l'any segent subscrivien
la conferncia algeriana
amb els acords presumibles.
D'una part, l'Estat francs.
De l'altra, el Front Nacional d'Alliberament d'Algria.
Desprs de ms de cent anys de dominació estrangera
es convoca el referndum demanant la independncia.

Pels acords que s'han pactat,
els estarangers tindran dret
de continuar a l'Algria.
Per la por es dispara
i els europeus astorats
d'un pnic que els acora.
Fugen en massa, ???????
i abandonant els negocis i les cases.
Ja s un fet,
l'Algria s independent.

Dolor de la meua vida,
ai Karima estimada,
ara ja estem junts,
tant com tu i jo ho desitjvem
dins la qasba
compartint la casa amb els teus germans.
La nostra filla Karima
creixer amb la seua gent.
Ara comprenc molt millor
que fa uns anys
el teu germ, la teua terra,
com diuen en el meu poble:
el mnec de la paella
o s teu o s d'un altre.
Noms em dol que els meus pares
no vulguen vore sa nta
perqu els pasans no comprenen
quina s la meua bandera.

?????? fugen en massa
i Joan es troba en perill,
que l'antic proms de Karima
est buscant-lo per deportar-lo.
Joan fuig per dalt les terrasses
a la Lluna plena de la qasba
i a casa Abderrahim
l'esperen els vens
dispostos a defensar-lo.
Mira, Joan s un dels nostres,
-Abderrahim planta cara-
i no intenteu agarrar-lo
que d'Alger no el traureu
fora que ens mateu a tots.
Torn la calma,
tota la gent de Callosa marx.
I a ?????? obren un taller
Joan i Ahmed, el germ de Karima.

Mil-nou cents seixanta-sis,
la situació s catica.
Un quaranta-cinc per cent
d'algerins desocupats
i sense els professionals
i empresaris europeus
que abandonaren les fbriques i el camp
i sense el comer.
La població s'organitza
per construir el pas.
Els obrers i llauradors
per la seua iniciativa
reobren les factories i els tallers,
tornen al camp,
posen en marxa les mquines,
impulsen la producció.
I aix s quan hi ha un sistema
de potent autogestió.
El Govern no es queda enrere
recolzant el comits.
En quinze o vint anys l'Algria
s'havia consolidat
dins la comunitat rab
amb un lloc ben destacat.

Els anys passaven de pressa
dolos del taller a casa.
La filla de Joan i Karima
creixia sana, morena i feli.
Per ????????
planen unes ombres.
La felicitat mai no s eterna,
que Karima es va apagant,
tal com una rosa sense aigua.
I una tarda s'adormia,
s'ador de Karima se n'an per sempre.
I Joan no despertava
d'un malson que l'arrancava
d'aquella terra.
Joan es troba molt cansat
i amb seixanta-dos i amb sa filla
del Port d'Or pren el ferri
que a Callosa els encamina.